En el paleolític els pigments ja adquireixen gran valor per la seva dimensió cultural i simbòlica. Marc Groene ens explica a la ponència Colorants et symbolique au Paléolitique les necessitats tècniques i el valor simbòlic dels colors en aquest període.
Des d’un punt de vista pràctic, la utilització de pigments requeria la recerca, l’extracció, el transport, la preparació i l’emmagatzematge. No podem comprendre la realització de totes aquestes tasques, per part de grups que tenen una economia de subsistència basada en la caça i la pesca, sense pensar que estem davant d’activitats establertes socialment, lligades a la noció de valor i necessàriament revestides d’una dimensió simbòlica.
Només així podem comprendre que els pigments fossin transportats a través de distàncies properes als 400 km i que els nostres avantpassats portessin a terme tasques de transformació de certa complexitat que es transmetien en la marc d’una cultura. En les pintures de les parets de les coves del paleolític el color té un paper rellevant per la seva significació . Groene observa jaciments del paleolític superior que podem situar entre 34.000 i 9.000 anys aC i 750.000 anys aC.
Els estudis dels pigments permeten valorar la cronologia de les manifestacions rupestres així com també la procedència dels materials utilitzats. Valentín Villaverde de la Universitat de València ho explica més detalladament a l’article Datar l’art. L’arqueometria aplicada a l’estudi de l’art rupestre prehistòric.
vadecolors 