vade…

Colors

Ens encanten els colors. El color és la forma més immediata de comunicació no verbal, és un element de gran força expressiva i amb un elevat valor simbòlic.

Els colors emocionen, captiven, sedueixen.

El llenguatge dels colors, és a dir, les seves funcions i variables, és tan ric i tan complex que fa impossible fixar-lo en una classifica­ció. La fenomenologia del color és un conjunt de subtileses.

“En la percepció visual gairebé mai es veu un color com és en la realitat físicament. Aquest fet fa que el color sigui el més relatiu dels mitjans que utilitza l’art. Si es vol utilitzar amb encert, s’ha de tenir present que el color enganya contínuament […]. En primer lloc, s’ha d’aprendre que un mateix color evoca innombrables lectures.” (Josef Albers, 1963).

Cada color és un signe i posseeix el seu propi significat, exactament com el llenguatge parlat i escrit. Per tant, el color és un codi carregat de connotacions culturals. Des de la perspectiva de la psicologia, en la percepció i comprensió dels colors, com en l’apropiació i usos que se li donen, intervenen consideracions instintives però també històriques i socioculturals. El color es pot visualitzar com un patró de conductes i emocions, ja que no és una qüestió de gustos, sinó que és acceptat o rebutjat pels antecedents que es tinguin d’aquest d’experiències marcades des de la infància (Aguirre, 2010). La interpretació del color està vinculada al context. Es pot visualitzar com un registre d’emocions que al ser recordades evoquen una infinitat de sensacions. Heller (2004) explora la psicologia del color i ens diu que “coneixem més sentiments que colors, per això cada color pot produir molts efectes diferents” (Heller, 2004:17).

Anuncis